ELS ORIGENS

Al segle VIII els visigots ocupaven el conjunt de la Península Ibèrica en un únic regne amb capital a Toledo, aprofitaren l’organització i institucions romanes, i adoptaren moltes de les seves costums i tradicions. A Ascó es probable que s’assentessin al capdamunt de l’esplanada del castell, aprofitant el poblat ibero-romà que s’hi desenvolupà.

Va ser vers l’any 714 (quan bona part de la Península ja estava ocupada pels sarraïns) quan els musulmans, comandats pels cabdills Musa i Tàric, van baixar per la vall de l’Ebre, passant per Saragossa, Osca, Lleida, Tarragona i fins la Ribera d’Ebre i Tortosa. A partir d’aleshores el poble es coneix com Hisn – Adkun topònim que ha derivat a l’Ascó actual.

A Ascó i en tota la Ribera d’Ebre perdura la dita popular “que ve el moro Mussa” per  a fer por als nens
A la comarca del Priorat s’explica per tradició que els moros passaren l’Ebre pel pas d’Ascó o pas de l’Ase.

ASCÓ, UN CENTRE COMERCIAL, AGRARI I MILITAR A L’EBRE CATALÀ

Durant l’època musulmana Ascó es converteix en un gran centre comercial, agrari i militar a l’Ebre català, donada la seva posició estratègica. El poble d’Ascó, governava un extens territori i disposava de castell, mesquita, aljama, banys àrabs, hospital, fossar, mercat, sitges, molí d’oli, espai per a fer curses de cavalls, colomera, pas de barca i un molí de farina fluvial.

El poble era presidit pel castell i el rodejava una muralla constituïda per les façanes que donaven a l’exterior de la població. Les muralles eren connectades per portals alguns defensats per torres de defensa. L’activitat al voltant del poble era molt activa, hi havia llaüts que navegaven per l’Ebre, traginers esperant travessar pel pas de barca, agricultors feinejant al camp o terrissaries a la riba del riu. Els musulmans desenvoluparen la construcció de les embarcacions fluvials, es creu que perfeccionaren el transport fluvial amb els llaüts i el pas de barca i també el sistema de regadiu.

EL DISTRICTE RURAL D’ASCÓ

El castell d’Ascó que depenia del valiat de Siurana conformava doncs un districte rural molt extens i que arribava fins a Margalef, a la vessant nord del Montsant. El hisn (castell) d’Ascó (Adkún), encapçalava un petit districte rural (juz’, iqlím) format per diferents alqueries subordinades: Vinebre (Ibn Àbir), la Torre de l’Espanyol (Turris d’Alboçalaz), Palma d’Ebre, la Bisbal de Falset, Cabacés i Margalef. Les alqueries de la Bisbal (Mon Sacer) i Margalef (marg Haläf) eren governades per un representant del cabdill d’Ascó que residia a Amilkarbesir – Avincabasser, l’actual Cabacés.  El districte rural d’Ascó, era subordinat al valiat i més tard taifa de Siurana i s’emmarcava dins una circumscripció encara major capitanejada per la ciutat-territori de Tortosa. Les fortificacions de Miravet, Móra d’Ebre, Garcia, Ascó i Flix tenien comunicació visual directa entre elles i possiblement també amb el valiat de Siurana a través del districte d’Ascó.

ENDINSAR-SE AL PASSAT SARRAÍ D’ASCÓ

Passejar per Ascó es viatjar al passat morisc gràcies a la fisonomia del seu casc antic que encara conserva el traçat urbà andalusí. La Moreria d’Ascó destaca per la seva grandària i representativitat arquitectònica. La foscor dels carrers, les cases que s’estrenyen amb l’alçada, baixungues estretes i costerudes, cases amb tapions i perxes que et sorprenen a cada racó fan viatjar en el temps al visitant.