Ascó Templer

ELS TEMPLERS A ASCÓ

El 1153 el comte Ramon Berenguer IV donà als templers béns a Ascó. El 1175 Alfons I els empenyorà el castell d’Ascó. El 1182 el monarca donà als templers l’esmentat castell, bé que es reservà alguns drets i, finalment, Pere I, el 1210, els donà tots els drets que tenia als llocs d’Ascó i Riba-roja. És a dir, que els templers n’obtingueren la senyoria plena.

EL TRESOR DE LA PAU

Acabada la reconquesta militar de la zona compresa entre Lleida i Tortosa, es trobava amb una nombrosa població sarraïna, arrelada d’antic i dedicada essencialment al cultiu de la terra. Se suposa que les forces cristianes plantejaren l’expulsió dels sarraïns, però davant uns efectius humans insuficients per a procedir a tal repoblament i per evitar una fugida perjudicial per a l’economia de les riberes del Segre i de l’Ebre, Berenguer IV, optà per assegurar-se a aquella població la seva permanència, atorgant-li una protecció directa i garantint-li el manteniment de la llengua, la cultura, la religió i l’organització político-jurídica.

Els musulmans d’Ascó continuaren vivint a la moreria, tancada per muralles, mentre que, la població cristiana nouvinguda construïa les seves cases a extramurs, quedant d’aquesta manera segregada la zona morisca de la cristiana.

EL TRESOR DEL TEMPLE A ASCÓ

Les imatges en deu grans vinyetes que es conserven a la paret de la presó del castell de Chinon, a la vall francesa del riu Loira, fotografiades i analitzades per Pros, permeten documentar que al voltant de la Comanda d’Ascó, el 1306, va ser soterrat el tresor del Temple, salvat a Xipre en aquelles dues naus que, passant per la Turtusa de Síria, arribaren a la Tortosa catalana, des d’on, i durant 14 anys (de 1292 a 1306), van anar pujant en llaguts els preuats cofres misteriosos.

ENDINSAR-SE AL PASSAT TEMPLER D’ASCÓ

Amb l’arribada dels Templers el poble d’Ascó es transforma i creix, els nouvinguts cristians fan casa a extramurs mentre a poc a poc es consituteix un zona cristiana annexa a la sarraïna que formarà una nova vila closa. Els templers converteixen el castell sarraí en una fortalesa defensiva i religiosa, es construeix l’església cristiana i al riu l’activitat comercial no cessa i Ascó, juntament amb Tortosa controla el comerç fluvial i terrestre a l’Ebre.

Ascó Sarraí

ELS ORIGENS

Al segle VIII els visigots ocupaven el conjunt de la Península Ibèrica en un únic regne amb capital a Toledo, aprofitaren l’organització i institucions romanes, i adoptaren moltes de les seves costums i tradicions. A Ascó es probable que s’assentessin al capdamunt de l’esplanada del castell, aprofitant el poblat ibero-romà que s’hi desenvolupà.

Va ser vers l’any 714 (quan bona part de la Península ja estava ocupada pels sarraïns) quan els musulmans, comandats pels cabdills Musa i Tàric, van baixar per la vall de l’Ebre, passant per Saragossa, Osca, Lleida, Tarragona i fins la Ribera d’Ebre i Tortosa. A partir d’aleshores el poble es coneix com Hisn – Adkun topònim que ha derivat a l’Ascó actual.

A Ascó i en tota la Ribera d’Ebre perdura la dita popular “que ve el moro Mussa” per  a fer por als nens
A la comarca del Priorat s’explica per tradició que els moros passaren l’Ebre pel pas d’Ascó o pas de l’Ase.

ASCÓ, UN CENTRE COMERCIAL, AGRARI I MILITAR A L’EBRE CATALÀ

Durant l’època musulmana Ascó es converteix en un gran centre comercial, agrari i militar a l’Ebre català, donada la seva posició estratègica. El poble d’Ascó, governava un extens territori i disposava de castell, mesquita, aljama, banys àrabs, hospital, fossar, mercat, sitges, molí d’oli, espai per a fer curses de cavalls, colomera, pas de barca i un molí de farina fluvial.

El poble era presidit pel castell i el rodejava una muralla constituïda per les façanes que donaven a l’exterior de la població. Les muralles eren connectades per portals alguns defensats per torres de defensa. L’activitat al voltant del poble era molt activa, hi havia llaüts que navegaven per l’Ebre, traginers esperant travessar pel pas de barca, agricultors feinejant al camp o terrissaries a la riba del riu. Els musulmans desenvoluparen la construcció de les embarcacions fluvials, es creu que perfeccionaren el transport fluvial amb els llaüts i el pas de barca i també el sistema de regadiu.

EL DISTRICTE RURAL D’ASCÓ

El castell d’Ascó que depenia del valiat de Siurana conformava doncs un districte rural molt extens i que arribava fins a Margalef, a la vessant nord del Montsant. El hisn (castell) d’Ascó (Adkún), encapçalava un petit districte rural (juz’, iqlím) format per diferents alqueries subordinades: Vinebre (Ibn Àbir), la Torre de l’Espanyol (Turris d’Alboçalaz), Palma d’Ebre, la Bisbal de Falset, Cabacés i Margalef. Les alqueries de la Bisbal (Mon Sacer) i Margalef (marg Haläf) eren governades per un representant del cabdill d’Ascó que residia a Amilkarbesir – Avincabasser, l’actual Cabacés.  El districte rural d’Ascó, era subordinat al valiat i més tard taifa de Siurana i s’emmarcava dins una circumscripció encara major capitanejada per la ciutat-territori de Tortosa. Les fortificacions de Miravet, Móra d’Ebre, Garcia, Ascó i Flix tenien comunicació visual directa entre elles i possiblement també amb el valiat de Siurana a través del districte d’Ascó.

ENDINSAR-SE AL PASSAT SARRAÍ D’ASCÓ

Passejar per Ascó es viatjar al passat morisc gràcies a la fisonomia del seu casc antic que encara conserva el traçat urbà andalusí. La Moreria d’Ascó destaca per la seva grandària i representativitat arquitectònica. La foscor dels carrers, les cases que s’estrenyen amb l’alçada, baixungues estretes i costerudes, cases amb tapions i perxes que et sorprenen a cada racó fan viatjar en el temps al visitant.

Castell d’Ascó

El castell d’Ascó, ubicat al punt més alt del poble, fou una de les principals places andalusines de l’Ebre català, amb el seu hisn (castell) controlava les terres que s’enfilaven fins el Montsant (Margalef). Durant l’ocupació musulmana Ascó era un poble actiu, farcit de traginers, comerciants que navegaven en llaüt pel riu i pagesos que treballaven les terres fèrtils a la vora del riu. Amb l’ocupació cristiana, el castell, no perd importància i els templers decidiren crear-hi una comanda per la seva posició estratègica, amb excel·lent control visual de les terres del voltant i del riu Ebre, aleshores es creu que el castell s’amplià i es reforçà.

Del castell tan sols se’n conserven unes poques restes, de les quals en destaca la garita.  Actualment el castell es troba en procés de rehabilitació per a conservar-ne les restes i adequar-lo turísticament. El castell es pot visitar de forma lliure i gratuïta.

Cronologia

0
Cessió a l’ordre del Temple
0
Dissolució de l’ordre del Temple
0
Donació a l’ordre de l’Hospital
0
Fortalesa durant la guerra dels Segadors

Història

Durant els segles d’ocupació musulmana va ser residencia del valí de Siurana. A partir de la reconquesta cristiana duta a terme per Ramon Berenguer IV queda en mans dels comtats catalans. Posteriorment, el seu fill Alfons el Cast, l’any 1182, cedí a l’ordre del temple el castell i les vil·les d’Ascó i Riba-roja. Els templers van ocupar el castell fins la seva dissolució, el 1312. El castell d’Ascó també va patir el setge, ordenat pel rei Jaume II qui, l’any 1318, va donar-lo a l’ordre del Hospital.

Aquesta ordre va tenir presencia a Ascó fins el segle XIX, tot i que el castell va servir de fortalesa durant la guerra dels segadors (1640) i va patir una greu destrucció. Mes endavant, a la guerra de successió i posteriorment amb les guerres carlines, el castell va ser desmantellat.

Go to Top