Restaurantes2020-05-08T13:07:05+02:00

Restaurantes

Ascó Templer

ELS TEMPLERS A ASCÓ

El 1153 el comte Ramon Berenguer IV donà als templers béns a Ascó. El 1175 Alfons I els empenyorà el castell d’Ascó. El 1182 el monarca donà als templers l’esmentat castell, bé que es reservà alguns drets i, finalment, Pere I, el 1210, els donà tots els drets que tenia als llocs d’Ascó i Riba-roja. És a dir, que els templers n’obtingueren la senyoria plena.

EL TRESOR DE LA PAU

Acabada la reconquesta militar de la zona compresa entre Lleida i Tortosa, es trobava amb una nombrosa població sarraïna, arrelada d’antic i dedicada essencialment al cultiu de la terra. Se suposa que les forces cristianes plantejaren l’expulsió dels sarraïns, però davant uns efectius humans insuficients per a procedir a tal repoblament i per evitar una fugida perjudicial per a l’economia de les riberes del Segre i de l’Ebre, Berenguer IV, optà per assegurar-se a aquella població la seva permanència, atorgant-li una protecció directa i garantint-li el manteniment de la llengua, la cultura, la religió i l’organització político-jurídica.

Els musulmans d’Ascó continuaren vivint a la moreria, tancada per muralles, mentre que, la població cristiana nouvinguda construïa les seves cases a extramurs, quedant d’aquesta manera segregada la zona morisca de la cristiana.

EL TRESOR DEL TEMPLE A ASCÓ

Les imatges en deu grans vinyetes que es conserven a la paret de la presó del castell de Chinon, a la vall francesa del riu Loira, fotografiades i analitzades per Pros, permeten documentar que al voltant de la Comanda d’Ascó, el 1306, va ser soterrat el tresor del Temple, salvat a Xipre en aquelles dues naus que, passant per la Turtusa de Síria, arribaren a la Tortosa catalana, des d’on, i durant 14 anys (de 1292 a 1306), van anar pujant en llaguts els preuats cofres misteriosos.

ENDINSAR-SE AL PASSAT TEMPLER D’ASCÓ

Amb l’arribada dels Templers el poble d’Ascó es transforma i creix, els nouvinguts cristians fan casa a extramurs mentre a poc a poc es consituteix un zona cristiana annexa a la sarraïna que formarà una nova vila closa. Els templers converteixen el castell sarraí en una fortalesa defensiva i religiosa, es construeix l’església cristiana i al riu l’activitat comercial no cessa i Ascó, juntament amb Tortosa controla el comerç fluvial i terrestre a l’Ebre.

Buddha Bar

Dirección: Ctra. Camposines, 62

Teléfono: 977 405 713

Correo electrónico: montsecastanvives@gmail.com

Horario de apertura: 07.30-00.00 H

Bar Florida

Adreça: Carretera de Camposines, 78

Telèfon: 659 010 621

Horari: de 5.45 a 21 h tot l’any

Tipus de cuina: Tapes i entrepans

Capacitat: 120 pax

Especialitat en entrepans i pop a la gallega

Visita guiada por el casco antiguo

Descubre una de las Morerias más grandes y representativas de Cataluña

Se ofrece una visita guiada al casco antiguo desde la oficina de turismo de Ascó. El objetivo de la visita es que el visitante conozca el rico patrimonio cultural de Ascó relacionado con la época musulmana y cristiana y comprenda la evolución urbana de Ascó durante la época medieval y moderna. La ruta pasa por las calles y edificios más significativos de la Moreria de Ascó (el núcleo original anteriormente rodeado de murallas) y la zona cristiana o universidad exterior que se configurará en las murallas con población cristiana recién llegada tras la reconquista cristiana. La visita nos permite conocer los «perxes», el antiguo mercado medieval, la casa del Comendador, les ‘Voltes y Sitges’, la calle de La Mola, la calle Sequerets, la iglesia, el pozo de nieve, Cal Pere Sans, Cal Cavaller y otros edificios y rincones del pueblo.

La visita debe concertarse con antelación con laoficina.

DESCARREGAR

Plan turístico PDF

Castell d’Ascó

El castell d’Ascó, ubicat al punt més alt del poble, fou una de les principals places andalusines de l’Ebre català, amb el seu hisn (castell) controlava les terres que s’enfilaven fins el Montsant (Margalef). Durant l’ocupació musulmana Ascó era un poble actiu, farcit de traginers, comerciants que navegaven en llaüt pel riu i pagesos que treballaven les terres fèrtils a la vora del riu. Amb l’ocupació cristiana, el castell, no perd importància i els templers decidiren crear-hi una comanda per la seva posició estratègica, amb excel·lent control visual de les terres del voltant i del riu Ebre, aleshores es creu que el castell s’amplià i es reforçà.

Del castell tan sols se’n conserven unes poques restes, de les quals en destaca la garita.  Actualment el castell es troba en procés de rehabilitació per a conservar-ne les restes i adequar-lo turísticament. El castell es pot visitar de forma lliure i gratuïta.

Cronologia

0
Cessió a l’ordre del Temple
0
Dissolució de l’ordre del Temple
0
Donació a l’ordre de l’Hospital
0
Fortalesa durant la guerra dels Segadors

Història

Durant els segles d’ocupació musulmana va ser residencia del valí de Siurana. A partir de la reconquesta cristiana duta a terme per Ramon Berenguer IV queda en mans dels comtats catalans. Posteriorment, el seu fill Alfons el Cast, l’any 1182, cedí a l’ordre del temple el castell i les vil·les d’Ascó i Riba-roja. Els templers van ocupar el castell fins la seva dissolució, el 1312. El castell d’Ascó també va patir el setge, ordenat pel rei Jaume II qui, l’any 1318, va donar-lo a l’ordre del Hospital.

Aquesta ordre va tenir presencia a Ascó fins el segle XIX, tot i que el castell va servir de fortalesa durant la guerra dels segadors (1640) i va patir una greu destrucció. Mes endavant, a la guerra de successió i posteriorment amb les guerres carlines, el castell va ser desmantellat.

Molino del Cavaller

A comienzos del siglo XX, en Ascó funcionaban simultáneamente una veintena de molinos de aceite. La gran concentración de estas industrias era debido a que la agricultura, y en especial el cultivo del olivo, constituían la principal fuente económica de la villa.

Hoy en día la mayoría de estos molinos han desaparecido. El molino del Cavaller, recientemente recuperado y restaurado, nos adentrará, al visitarlo, en lo que supuso para el municipio este patrimonio industrial.

Avui en dia la majoria d’aquest molins han desaparegut. El molí del Cavaller, recentment recuperat i restaurat, ens endinsarà, al visitar-lo, en el que va suposar pel municipi aquest patrimoni industrial.

Go to Top