El castell d’Ascó, ubicat al punt més alt del poble, fou una de les principals places andalusines de l’Ebre català, amb el seu hisn (castell) controlava les terres que s’enfilaven fins el Montsant (Margalef). Durant l’ocupació musulmana Ascó era un poble actiu, farcit de traginers, comerciants que navegaven en llaüt pel riu i pagesos que treballaven les terres fèrtils a la vora del riu. Amb l’ocupació cristiana, el castell, no perd importància i els templers decidiren crear-hi una comanda per la seva posició estratègica, amb excel·lent control visual de les terres del voltant i del riu Ebre, aleshores es creu que el castell s’amplià i es reforçà.

Del castell tan sols se’n conserven unes poques restes, de les quals en destaca la garita.  Actualment el castell es troba en procés de rehabilitació per a conservar-ne les restes i adequar-lo turísticament. El castell es pot visitar de forma lliure i gratuïta.

Història

Durant els segles d’ocupació musulmana va ser residencia del valí de Siurana. A partir de la reconquesta cristiana duta a terme per Ramon Berenguer IV queda en mans dels comtats catalans. Posteriorment, el seu fill Alfons el Cast, l’any 1182, cedí a l’ordre del temple el castell i les vil·les d’Ascó i Riba-roja. Els templers van ocupar el castell fins la seva dissolució, el 1312. El castell d’Ascó també va patir el setge, ordenat pel rei Jaume II qui, l’any 1318, va donar-lo a l’ordre del Hospital.

Aquesta ordre va tenir presencia a Ascó fins el segle XIX, tot i que el castell va servir de fortalesa durant la guerra dels segadors (1640) i va patir una greu destrucció. Mes endavant, a la guerra de successió i posteriorment amb les guerres carlines, el castell va ser desmantellat.