Restaurantes2020-05-08T13:07:05+01:00

Restaurantes

Festa de Sant Antoni

LA FESTA DE SANT ANTONI D’ASCÓ HA SABUT CONSERVAR TRADICIONS QUE ES REMUNTEN A GENERACIONS. ESTÀ RECONEGUDA COM A FESTA PATRIMONIAL D’INTERÈS NACIONAL.

Carmel Biarnés situa l’origen del ball de la jota d’Ascó a l’època morisca, perquè als «Ordinaments de la vila d’Ascó» de 1520 ja s’esmenta la dansa. El Clavari i els Majorals, que apareixen referenciats en 1739 protagonitzen la festa com a organitzadors i perpetuadors d’aquesta. La festa, que esdevé única en el conjunt dels pobles de les comarques de Tarragona, té tot un seguit de trets característics que la fan singular com són la pervivència de les figures del Clavari i els Majorals, encarregats de l’organització; la plega, amb la recollida de llenya per tot el poble; els tradicionals Tres Tombs, amb la benedicció dels animals i el pa beneït; les tradicionals i populars curses de cavalls, rucs i matxos, les úniques de la Ribera d’Ebre que mai han deixat de realitzar-se; l’encesa de la foguera a la plaça que crema durant tres dies ininterrompudament mentre es balla la jota d’Ascó, amb música i dansa pròpies. La festa major d’hivern, esdevé paradigmàtica en conjuminar a la perfecció la devoció al Sant amb l’activitat lúdica, pagana. L’any 2010 se li va atorgar la distinció de Festa patrimonial d’interès nacional per part de la Generalitat de Catalunya. Aquesta festa es realitza el cap de setmana més proper al 17 de gener (Sant Antoni Abat). A part de la festa popular també hi ha un seguit d’actes ja siguin ball, concerts i diverses animacions amb caràcter festiu. Us recomanem que us programeu una visita per Sant Antoni i conegueu el nostre poble en plena efervescència.

Més informació

Senderismo en Ascó

Hemos diseñado hasta 8 rutas,debidamente señalizadas, para hacer senderismo por nuestro término municipal, algunas de ellas también son aptas para el ciclismo. Las rutas nos permiten descubrir el municipio de Ascó en su totalidad. Subiendo a las crestas más altas de la Serra del Tormo, Pic de L’Àguila, un gran mirador de la Ribera d’Ebre. Un paseo por los campos más fértiles de las islas, la Llanura del Río ascó. Descubriendo las zonas de la batalla del Ebro, entrando en campamentos militares y búnkeres. Avistamiento de paisajes ribereños frecuentados por llaguters en el Pas de l’ase, un pequeño cañón que dibuja el río Ebro entre Ascó y García.

Rutas en Wikiloc

Forn i Pastisseria Gra Bo

Adreça: Carrer Joan XXIII, 2

Telèfon: 977 404 024

Horari: de 8 a 13.30 h i de 16.30 a 20 h

Particularitats: Producció de pa artesà – Granja – Entrepans variats – Pizza – Coca Recapte – Pasteleria variada – Pastissos Personalitzats – Rebosteria

Capacitat: 25 pax

Batalla de l’Ebre

La Batalla de l’Ebre va representar l’enfrontament de les millors unitats militars de dos grans exèrcits: l’exèrcit Popular de la República i l’exèrcit franquista enviat a l’Ebre per tal de repel·lir l’ofensiva republicana.

El recorregut dels Espais de la Batalla de l’Ebre inclou tot un seguit de rutes per espais històrics i centres d’interpretació distribuïts al llarg de la comarca de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, els principals escenaris dels 115 dies de combats que van convertir l’Ebre en la batalla més dura, sagnant i decisiva de tota la guerra.

A Ascó podem visitar dos indrets que formen part dels Espais de la Batalla de l’Ebre, són el búnquer dels Reguers i el Campament del XVè Cos de l’Exèrcit.

Campament del XVè Cos de l’Exèrcit

L’any 2005 es va descobrir al vessant nord de la serra de la Fatarella un immens campament republicà construït el 1938, eren les restes del campament del XV Cos d’Exèrcit de l’Ebre, comandat pel tinent coronel Manuel Tagüeña.

El campament, construït amb pedra i distribuït en quatre terrasses a diferents nivells de la vessant de la muntanya, constituïa un autèntic poble, on entre juliol i novembre de 1938, es calcula que foren 5000 els soldats republicans que hi van viure durant els 115 dies que durà la Batalla de l’Ebre. Compta també amb refugis excavats a la roca per a protegir la soldadesca enfront dels bombardeigs de l’aviació franquista. El campament comptava amb cambres resguardades per als comandaments, alguna de les quals amb accés directe al refugi.

El campament del XV Cos d’Exèrcit fou un vertader punt organitzatiu, que servia de lloc d’instrucció i d’entrenament, de distribució d’avituallament i munició i també d’assistència i evacuació de ferits.

La seva ubicació en un lloc amagat i ben defensat, amb un gran domini visual sobre el riu, servia per a mantenir un contacte continuat amb la rereguarda republicana. Posteriorment el personal es desplaçà al refugi antiaeri de Flix, construït per la necessitat de crear estructures defensives per a protegir la població civil dels constants bombardeigs de l’aviació.

Búnquer dels Reguers

El búnquer dels Reguers és una construcció defensiva que formava part del sistema de fortificacions permanents anomenat “Línea fortificada de la Cabeza de Puente Riba-roja-Flix-Ascó”, i que tenia un doble objectiu: controlar la zona propera al riu per impedir un possible atac republicà i defensar la via del ferrocarril.

Aquesta línia fortificada va ser construïda per l’exèrcit franquista en arribar al riu Ebre, i va restar sota el seu poder fins a l’ofensiva del 25 de juliol de 1938, la qual els soldats republicans van travessar el riu i el van ocupar sense trobar-hi massa resistència. L’atac per sorpresa havia estat un èxit.

El búnquer quedà en territori republicà durant la major part de la Batalla de l’Ebre però només els últims dies s’hi van fortificar els soldats republicans per tal de guanyar temps i permetre la retirada organitzada cap a Flix.

Acabada la Batalla de l’Ebre els franquistes l’ocuparen des del 15 de novembre fins a finals de desembre, quan iniciaren la campanya sobre Catalunya.

Castell d’Ascó

El castell d’Ascó, ubicat al punt més alt del poble, fou una de les principals places andalusines de l’Ebre català, amb el seu hisn (castell) controlava les terres que s’enfilaven fins el Montsant (Margalef). Durant l’ocupació musulmana Ascó era un poble actiu, farcit de traginers, comerciants que navegaven en llaüt pel riu i pagesos que treballaven les terres fèrtils a la vora del riu. Amb l’ocupació cristiana, el castell, no perd importància i els templers decidiren crear-hi una comanda per la seva posició estratègica, amb excel·lent control visual de les terres del voltant i del riu Ebre, aleshores es creu que el castell s’amplià i es reforçà.

Del castell tan sols se’n conserven unes poques restes, de les quals en destaca la garita.  Actualment el castell es troba en procés de rehabilitació per a conservar-ne les restes i adequar-lo turísticament. El castell es pot visitar de forma lliure i gratuïta.

Cronologia

0
Cessió a l’ordre del Temple
0
Dissolució de l’ordre del Temple
0
Donació a l’ordre de l’Hospital
0
Fortalesa durant la guerra dels Segadors

Història

Durant els segles d’ocupació musulmana va ser residencia del valí de Siurana. A partir de la reconquesta cristiana duta a terme per Ramon Berenguer IV queda en mans dels comtats catalans. Posteriorment, el seu fill Alfons el Cast, l’any 1182, cedí a l’ordre del temple el castell i les vil·les d’Ascó i Riba-roja. Els templers van ocupar el castell fins la seva dissolució, el 1312. El castell d’Ascó també va patir el setge, ordenat pel rei Jaume II qui, l’any 1318, va donar-lo a l’ordre del Hospital.

Aquesta ordre va tenir presencia a Ascó fins el segle XIX, tot i que el castell va servir de fortalesa durant la guerra dels segadors (1640) i va patir una greu destrucció. Mes endavant, a la guerra de successió i posteriorment amb les guerres carlines, el castell va ser desmantellat.

BTT por Ascó

La segunda gran ruta cicloturística de les Terres de l’Ebre, después de la Vía Verde es el Camino de Sirga o GR-99.

Se trata de un recorrido que sigue el curso del río Ebro desde su nacimiento hasta la desembocadura, cerca de 1.150 kilómetros divididos en 59 tramos de 20 km pasando por las Comunidades Autónomas de Cantabria, Castilla y León, La Rioja, País Vasco, Navarra, Aragón y Cataluña.

La puesta en valor del GR-99 fue incentivada por los principales actores del excursionismo y el senderismo del Estado Español, los que denominaron la ruta caminos Naturales del Ebro.

En las Tierras del Ebro el GR-99 es conocido como el Camino de Sirga. Desde antiguo, las aguas del Ebro han sido surcadas por las diversas civilizaciones que han hecho estancia: los íberos, los romanos, los sarracenos, los cristianos … Habitualmente las naves navegaban empujadas por la fuerza favorable de la corriente del río y los vientos. Pero de lo contrario, era necesaria la ayuda de los animales de carga y los sirgadors, hombres de fuerza, que desde los senderos que bordeaban el río estiraban cuerdas para empujar las embarcaciones llenas de mercancías río arriba.

En la Ribera de Ebro encontramos tres etapas de las 42 existentes, una de las cuales pasa por el término de Ascó, concretamente la etapa 38 que conecta Flix con Mora de Ebro.

Sin duda es una buena opción para conocer el río y nuestro pequeño territorio. Te animas? Más información en la Oficina de Turismo de Ascó o en la web: www.caminosnaturales.com

 

Rutas en wikiloc