Restaurantes2020-05-08T13:07:05+02:00

Restaurantes

Castell d’Ascó

El castell d’Ascó, ubicat al punt més alt del poble, fou una de les principals places andalusines de l’Ebre català, amb el seu hisn (castell) controlava les terres que s’enfilaven fins el Montsant (Margalef). Durant l’ocupació musulmana Ascó era un poble actiu, farcit de traginers, comerciants que navegaven en llaüt pel riu i pagesos que treballaven les terres fèrtils a la vora del riu. Amb l’ocupació cristiana, el castell, no perd importància i els templers decidiren crear-hi una comanda per la seva posició estratègica, amb excel·lent control visual de les terres del voltant i del riu Ebre, aleshores es creu que el castell s’amplià i es reforçà.

Del castell tan sols se’n conserven unes poques restes, de les quals en destaca la garita.  Actualment el castell es troba en procés de rehabilitació per a conservar-ne les restes i adequar-lo turísticament. El castell es pot visitar de forma lliure i gratuïta.

Cronologia

0
Cessió a l’ordre del Temple
0
Dissolució de l’ordre del Temple
0
Donació a l’ordre de l’Hospital
0
Fortalesa durant la guerra dels Segadors

Història

Durant els segles d’ocupació musulmana va ser residencia del valí de Siurana. A partir de la reconquesta cristiana duta a terme per Ramon Berenguer IV queda en mans dels comtats catalans. Posteriorment, el seu fill Alfons el Cast, l’any 1182, cedí a l’ordre del temple el castell i les vil·les d’Ascó i Riba-roja. Els templers van ocupar el castell fins la seva dissolució, el 1312. El castell d’Ascó també va patir el setge, ordenat pel rei Jaume II qui, l’any 1318, va donar-lo a l’ordre del Hospital.

Aquesta ordre va tenir presencia a Ascó fins el segle XIX, tot i que el castell va servir de fortalesa durant la guerra dels segadors (1640) i va patir una greu destrucció. Mes endavant, a la guerra de successió i posteriorment amb les guerres carlines, el castell va ser desmantellat.

Cal Cavaller

Casa solariega del linaje de los Salvador, con el escudo familiar en la fachada, fue construida a partir del 1632. Aquí finalizaba el Ascó amurallado, la “Vila Closa”.
Bertomeu Blas Salvador construyó esta casa para convertirla en su residencia señorial al ser investido por el rey Felipe III de Castilla caballero con derecho a escudo. Está situada en la plaza del mismo nombre.

Activitats Fluvials

L’Ebre ha estat una de les vies de comunicació més importants de la Península Ibèrica.

Ibers, fenicis, romans, musulmans i posteriorment cristians utilitzaren l’Ebre com a eix de comunicació. Durant el període medieval es forjà l’economia fluvial a l’Ebre i cada vegada apareixien més llaüters i altres oficis relacionats amb la navegació fluvial. L’activitat, que només cessava en casos puntuals com riuades o guerres augmentà lentament fins a principis del segle XIX. Fou a partir d’aleshores que la navegació per l’Ebre anà disminuint fins acabar desapareixent a causa de l’aparició del ferrocarril, les carreteres i la construcció dels embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix.

Actualment la navegació ha estat recuperada per al turisme i oci.

A Ascó, podeu navegar amb embarcacions sense motor com piragües i caiacs (individuals o dobles) o bé amb embarcacions de motor de petit calat a través de diferents empreses especialitzades.

També podeu navegar per l’Ebre a través de la rèplica moderna d’un llaüt (l’embarcació típica de l’Ebre català que té els seus origen en l’època musulmana), anomenat ‘Lo Roget’, nom d’un antic bandoler morisc que va evitar la seva expulsió l’any 1609. Es fan viatges turístics entre Ascó i el Pas de l’Ase durant els períodes que la navegabilitat fluvial es permesa.

Empreses d’esports fluvials amb lloguer:

Informació del Roget:

Voltes i sitges

En la plaza Mayor se asentaba la antigua aljama musulmana, convertida en universidad y, posteriormente en ayuntamiento hasta 1987. En la actualidad, es la sede de la Escuela Municipal de Música. Sobre el arco de entrada de este edificio podemos leer la fecha de 1610, que corresponde al año de expulsión de los moriscos.

Esta plaza está construida sobre unas bóvedas de piedra a las que se accede bajando por el callejón conocido como la Secanella. En su interior, unos silos recuerdan la función de almacenamiento de cereales que Ascó recolectaba ya desde la época musulmana.

Molino del Cavaller

A comienzos del siglo XX, en Ascó funcionaban simultáneamente una veintena de molinos de aceite. La gran concentración de estas industrias era debido a que la agricultura, y en especial el cultivo del olivo, constituían la principal fuente económica de la villa.

Hoy en día la mayoría de estos molinos han desaparecido. El molino del Cavaller, recientemente recuperado y restaurado, nos adentrará, al visitarlo, en lo que supuso para el municipio este patrimonio industrial.

Avui en dia la majoria d’aquest molins han desaparegut. El molí del Cavaller, recentment recuperat i restaurat, ens endinsarà, al visitar-lo, en el que va suposar pel municipi aquest patrimoni industrial.

Go to Top