De la segona meitat del segle XVII, el pou de neu d’Ascó és l’únic que queda en aquestes contrades. Ubicat en els fonaments d’una casa, està construït de pedra picada i amb una volta apuntada, de planta circular i en forma de gla. Les bigues superiors descansen sobre mènsules a diferents alçades per l’enfustat de conservació de la neu, que s’abocava des d’una finestra.

El seu propòsit era omplir-lo de neu o gel i disposar-ne durant la resta de l’any. Durant aquella època l’emmagatzematge i distribució de gel va arribar a ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural.