Festa de Sant Antoni

LA FESTA DE SANT ANTONI D’ASCÓ HA SABUT CONSERVAR TRADICIONS QUE ES REMUNTEN A GENERACIONS. ESTÀ RECONEGUDA COM A FESTA PATRIMONIAL D’INTERÈS NACIONAL.

Carmel Biarnés situa l’origen del ball de la jota d’Ascó a l’època morisca, perquè als “Ordinaments de la vila d’Ascó” de 1520 ja s’esmenta la dansa. El Clavari i els Majorals, que apareixen referenciats en 1739 protagonitzen la festa com a organitzadors i perpetuadors d’aquesta. La festa, que esdevé única en el conjunt dels pobles de les comarques de Tarragona, té tot un seguit de trets característics que la fan singular com són la pervivència de les figures del Clavari i els Majorals, encarregats de l’organització; la plega, amb la recollida de llenya per tot el poble; els tradicionals Tres Tombs, amb la benedicció dels animals i el pa beneït; les tradicionals i populars curses de cavalls, rucs i matxos, les úniques de la Ribera d’Ebre que mai han deixat de realitzar-se; l’encesa de la foguera a la plaça que crema durant tres dies ininterrompudament mentre es balla la jota d’Ascó, amb música i dansa pròpies. La festa major d’hivern, esdevé paradigmàtica en conjuminar a la perfecció la devoció al Sant amb l’activitat lúdica, pagana. L’any 2010 se li va atorgar la distinció de Festa patrimonial d’interès nacional per part de la Generalitat de Catalunya. Aquesta festa es realitza el cap de setmana més proper al 17 de gener (Sant Antoni Abat). A part de la festa popular també hi ha un seguit d’actes ja siguin ball, concerts i diverses animacions amb caràcter festiu. Us recomanem que us programeu una visita per Sant Antoni i conegueu el nostre poble en plena efervescència.

Més informació

Visita guiada al casc antic

Descobreix una de les moreries més grans i representatives de Catalunya

Des de l’Oficina de Turisme d’Ascó s’ofereix una visita guiada al nucli antic de la vila. L’objectiu de la visita és que el visitant conegui el ric patrimoni cultural d’Ascó relacionat amb l’època musulmana i cristiana i entengui l’evolució urbana d’Ascó durant l’època medieval i moderna. El recorregut transcorre pels carrers i edificis més significatius de la moreria d’Ascó (el nucli originari antigament tancat per muralles) i de la zona cristiana o Universitat de fora la qual es configurà a extramurs amb població cristiana nouvinguda després de la reconquesta cristiana. La visita permet conèixer els perxes, l’antic mercat medieval, la casa del Comanador, les Voltes i Sitges, el carrer de la Mola, el carrer Sequerets, l’església, el pou de la neu, Cal Pere Sans, Cal Cavaller i altres edificis i racons del poble.

La visita s’ha de concertar prèviament a l’Oficina.

Els Perxes

Es designen així els antics porxos que donaven entrada a les muralles d’Ascó. Al carrer de Baix trobem els del Ciego, Baijunca i Cavaller; al carrer Hospital, i adjunt a la casa del mateix nom, trobem el perxe de Peresans; al carrer de la plaça Nova, el perxe de Santo Domingo, i al Pla de Vallxiqué, la Porta de la Tarda, avui dia desapareguda.

A la Placeta es troba una altra de les portes de la vila i al carrer de la Mola encara es conserven les Portetes, un estret carreró o passadís d’entrada i sortida clandestina de la vila.

Voltes i sitges

A la plaça Major s’assentava l’antiga aljama musulmana, més tard la universitat, posteriorment casa de la vila fins 1987 i, en l’actualitat, hi trobem l’escola municipal de música. Al damunt de l’arc d’entrada d’aquest edifici hi podrem llegir la data de 1610, que correspon a l’any d’expulsió dels moriscos.

Aquesta plaça està construïda damunt d’unes voltes de pedra a les quals s’hi accedeix baixant pel carreró conegut com la Secanella. Aquest indret s’anomena les Voltes i Sitges. Al seu interior, unes sitges recorden la funció d’emmagatzematge de cereals que Ascó recaptava ja des de l’època musulmana.

Carrer de la Mola

Sens dubte és, juntament amb el carrer Sequerets, un dels carrers més típics d’Ascó. Aquesta balconada sobre l’Ebre segueix l’antic traçat de les muralles d’Ascó. Al carrer de la Mola, les cases deixen lliure el passadís de muralles destruïdes pels bombardejos des de l’altre costat de riu durant la Guerra Civil de 1936-1939. Avui en dia encara es pot contemplar alguna resta d’aquestes muralles a la Mola, a la plaça Nova i als carrers del Cavaller i Trinquet. Els murs de les places i parets de les cases són de pedra i fang o, senzillament, de tapió.

El carrer de la Mola, en forma de ferradura, conserva les típiques portalades de les cases de maons en ventall, de clara influència morisca. Des d’aquest indret es té una vista magnífica sobre l’Ebre, les Illes, el Pas de l’Ase i el Montsant al fons.

Molí del Cavaller

A començaments del segle XX, a Ascó funcionaven simultàniament una vintena de molins d’oli. La gran concentració d’aquestes indústries era degut al fet que la pagesia, i en particular el conreu de l’olivera, constituïa la principal font econòmica de la vila.

Avui en dia la majoria d’aquest molins han desaparegut. El molí del Cavaller, recentment recuperat i restaurat, ens endinsarà, al visitar-lo, en el que va suposar pel municipi aquest patrimoni industrial.

Carrer Sequerets

Amb la expulsió d’uns 800 moriscos i morisques per part de Felip II d’Aragó(III de Castella) que ocupaven 154 cases, finalitza el període morisc a Ascó.

Es tracta d’un carrer en forma de ziga-zaga que els hospitalers van cedir a la universitat, i aquest, el converteixen en un assecador de fruits com figues o panses. El nom en diminutiu dels sequers va quedar
com a topònim.

Pou de Neu

De la segona meitat del segle XVII, el pou de neu d’Ascó és l’únic que queda en aquestes contrades. Ubicat en els fonaments d’una casa, està construït de pedra picada i amb una volta apuntada, de planta circular i en forma de gla. Les bigues superiors descansen sobre mènsules a diferents alçades per l’enfustat de conservació de la neu, que s’abocava des d’una finestra.

El seu propòsit era omplir-lo de neu o gel i disposar-ne durant la resta de l’any. Durant aquella època l’emmagatzematge i distribució de gel va arribar a ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural.

Cal Cavaller

Casa pairal del llinatge dels Salvador, amb l’escut familiar a la façana, fou construïda a partir del 1632. Aquí finalitzava l’Ascó emmurallat, la vila closa.

Bertomeu Blai Salvador va construir aquesta casa per convertir-la en la seva residencia senyorial en ser anomenat pel rei Felip IV de Castella cavaller amb dret a escut. Està situada a la placeta del mateix nom.

Ca Estisora

El carrer major és estret, tortuós, com tots els antics carrers de la vila, amb cantonades estratègiques, de defensa fàcil contra tot invasor. Ca Estisora centra gairebé el carrer i t’obliga a fer un quatre perfecte.

Una torratxa defensiva, amb espitlleres de pedra picada i un forat rodo a la paret, que se suposa que corresponia a una porta o enginy que tancava el carrer, era la torre de guaita de la moreria.

Load More Posts