L’ofensiva republicana al front de l’Ebre, l’estiu de 1938, fou una operació militar complexa. Un cop consolidat el pas de la infanteria, va correspondre als pontoners construir els diferents mitjans de pas sobre el riu, per permetre la comunicació entre ambdues ribes. La seva missió era fonamental: possibilitar la travessa de l’armament pesant i alhora facilitar l’evacuació dels combatents ferits. Les unitats encarregades de complir aquesta missió foren el Batalló de Pontoners Número 1, que s’ocupà de la instal·lació dels mitjans de pas lleugers: les passeres d’infanteria i els ponts d’avantguarda; i el Batalló de Ponts Pesats Número 3, que es dedicà a la construcció dels ponts pesats metàl·lics i de fusta. La seva tasca fou constantment interrompuda per l’activitat franquista mitjançant la conjunció de dues pràctiques: una acció de bombardeig aeri massiu i l’impacte devastador de les riuades provocades per l’obertura de les recloses dels embassaments pirinencs. Aquest procediment aconseguí una momentània destrucció dels ponts i la detenció de l’ofensiva republicana. Tanmateix, al llarg de la batalla, els pontoners van mantenir els ponts operatius i un trànsit permanent sobre el riu.
L’antic pas de barca d’Ascó fou un espai rellevant, ja que s’hi instal·là una comporta. Es tractava d’una barcassa, un transbordador fluvial, que va possibilitar la comunicació de les forces republicanes, en els moments inicials de l’ofensiva quan els pontoners no havien construït els ponts o quan aquests van quedar destruïts. En aquest mateix lloc, a primers de gener de 1939, durant l’ofensiva franquista per ocupar Catalunya, les forces de pontoners del general Franco hi muntaren un pont de barques.
Un altre indret al voltant d’Ascó que va ser important per a la comunicació entre les dues ribes va ser la zona dels Reguers. En aquest punt, els pontoners republicans hi van construir un pont pesat de fusta, que va restar operatiu durant les primeres jornades de la batalla de l’Ebre.